DIJOUS D'ESTADA

UN DIA DE PLATJA


Després d'una primera nit compartint alberg, els alumnes de primària 

realitzaren un passeig cap a la via verda que uneix Benicàssim i Orpesa, guiats 

pels alumnes de sisé els quals ja l'havien descoberta amb bicicleta. 

Una vegada recorregut tot el passeig cap al nord i passant l'Hotel Voramar, 

s'encaminaren per la via per recórrer uns centenars de metres, o diversos 

hectòmetres com hem vist en matemàtiques.

Panoràmica des de la via verda

Tornant per la via verda.

De tornada cap a l'alberg, un descans al voltant de la Torre de Sant Vicent,

els anunaciava que s'acabava el passeig i que aleshores, ja quedava molt poc

per arribar de nou a l'esperat alberg.

Passeig marítim.

L'arreplegada de tovalloles a l'alberg ho realitzaren en un tres i no res. 

Les ganes de banyar-se superaren el cansament i inclús acceleraren la marxa 

en la major part dels alumnes del grup.

I ací els teniu, enfilats cap a l'aigua, per banyar-se, 

per ser lliures, per gaudir de la mar amb els companys.

Va ser un dia de platja. 

A les 17h hores ja estaven nadant una altra vegada i gaudint de les ones, 

típiques de la vesprada.

Però va ser després de berenar, quan els mestres plantejaren un repte; 

crear construccions amb els elements que hi trobaren a la platja. 

I així va ser que per grups heterogenis i de nombre de components indefinit, 

iniciaren molt motivats la creació d'una obra original que no seria eterna.

Sent creatius.

 

Així doncs, aparegué el castell més monumental, la cuitat més fortificada, 

la més menuda i minimalista, la protectora de l'aigua, la més fantàstica i 

inclús, una amb representació del nostre passat, Al-Andalus.

Unes creacions que obligaren un anàlisi molt profund de cada obra a l'estil 

Masterchef, amb un jurat molt crític.

Per la nit, després de l'assaig de teatre per part dels majors, 

iniciaren el visionat d'una pel·lícula molt interessant de la qual sols vegeren

uns 20 minuts, al estar en francés.

El missatge pensem que alguns pogueren imaginar-se'l.

Poc després, ja tots dormien desitjant que el divendres següent

no s'acabara l'Estada.